L'univers ennegreix
les nines de ta faç
amb l'encís d'una estrel.la
que mor en plor fugaç
T'envegen els astres!
Cabells de foc flamant
trenquen mon cel
de cendra blanquejant.
Riu-te joiosa, xiqueta!
no dixes que ploren
tos llavis d’angeleta.
Jardí d’un món florit,
Si ets la rosa tendra,
jo el pètal marcit.
