En el segle actual, l'exterior s'ha convertit en un aspecte massa important que arriba a ser fàcilment una obsessió. Cada vegada, les persones es preocupen més pel “què diran”, superposant moltes voltes la seua imatge a la seua salut. L'anorèxia i la bulímia són uns trastorns greus de l'alimentació que afecten a joves entre 14 i 25 anys principalment. No hi han causes clares per a aquestes malalties, però hi han una sèrie de factors que les propicien com ara el tindre un caràcter obsessiu i perfeccionista, antecedents familiars de depressió, etc. A part dels factors comentats, hi ha una serie d'actituds que poden fomentar el tindre un trastorn de l’alimentació en el propi entorn de les persones afectades, per exemple quan una persona del seu grup d'amics mostra algunes qualitats que l'anorèxic o bulímic en potència no té i desitja, llavors s'esforça encara més per aconseguir-ho. A més a més, qualsevol comentari mínimament despectiu pot ferir un possible malalt tant com per a fer-lo caure en la malaltia, ja que solen ser persones introvertides, insegures i amb una autoestima molt baixa. Encara que l’ambient més pròxim a la persona es molt determinant per a que aquesta patisca la malaltia, la societat occidental en general contribueix en gran part a fomentar-la, ja que cada vegada els cànons de bellesa són més estrictes, cosa que es pot veure fácilmente observant els ídols dels joves que apareixen en la televisió. Això fa que, volent imitar-los, caiguen en l’anorèxia o la bulímia.
El creixement i la major importància d’aquestos factors han augmentat el nombre d’anorèxics i bulímics i han convertit aquestes malalties en una epidèmia. Fins fa poc, quasi ningú no parlava d'aquesta malaltia pels pocs casos que hi havien i perquè només afectava a una minoria de la població. Però, des de fa uns anys, els casos han crescut considerablement i el que es pitjor: les malalties s'han estés entre tota la població. Abans, la majoria dels casos eren xiques adolescents de classe mitjana-alta, però avui en dia, l'anorèxia i la bulímia pot afectar a totes les persones sense importar el seu sexe, edat o condició social.
No obstant això, aquestes malalties tenen cura i poden ser previngudes propiciant una alta autoestima en els joves i ensenyant uns correctes hàbits d’alimentació i que els valors personals són més importants que la imatge exterior.
