viernes, 30 de septiembre de 2011

L'avi i la xiqueta


                                                             
L'univers ennegreix
les nines de ta faç
amb l'encís d'una estrel.la
que mor en plor fugaç

T'envegen els astres!
Cabells de foc flamant
trenquen mon cel
de cendra blanquejant.

Riu-te joiosa, xiqueta!
no dixes que ploren
tos llavis d’angeleta.

Jardí d’un món florit,
Si ets la rosa tendra,
jo el pètal marcit.

No hay comentarios:

Publicar un comentario